Diumenge 2-12-07
El primer intent de fer una ruta circular enllaçant Serralada Litoral amb la Serralada de Marina haurà d’esperar doncs l’equip format per l’Alex, Xavi, Miquel, Vador, i un servidor teníem mes ganes de juerga que de patir per una fita que a hores d’ara sembla més difícil d’assolir. La jornada ciclista comença a les 9 del matí anant cap a Premià a la recerca d’en Sal-Vador, i desprès anant cap el port a recollir al Xavi, que no hi és. El truquem i una veu caçallera indica que “aneu tirant que ara vinc” , opció que rebutgem. Uns quants intents de no vindre i vint minuts d’espera mes tard, fa la seva aparició en Xavi, moment que recull la imatge.
Un cop a la capçalera del Besós, arriba la resta de l’equip: en Miquel i l’Alex, que ja s’ha xuflat l’entrepà de xoriço pre-sortida habitual. Primeres mandarines que treu el Xavi.
Iniciem l’aventura en perfecte sincronització en els relleus, però de seguida comencem a xerrar, doncs fa temps que no ens veiem, i de manera inconscient ens anem relaxant.
Arribem a Montornés amb l’horari destrossat i una velocitat mitjana de escalfament de classe d’espinning, per trobar-nos amb una gent amb la que havia quedat l’Alex per fer una part del recorregut.
Enfilem cap a Vallromanes i ja veig que avui tampoc farem la Titan Maresme, doncs hem d’anar esperant al nou grup i nosaltres només fem que xerrar i riure.
Vist l’ambient festiu, decideixo que ja no cal reservar les forces, i tots els carbohidrats, taurines, cafeines i glucoses que m’he empassat, estan bullint i volen sortir, per tant, després de pactar que ens trobarem al mirador, comencen les hostilitats amb el Miquel. Com si d’una etapa del tour es tractes, ens anem vigilant en les primeres rampes amb constants canvis de ritme contrarestats pel corredor catalano-suïs, que arriba molt accelerat a la primera pujada forta i, desconeixedor del terreny, acaba cedint un espai que després ja no podrà recuperar.
Al punt d’informació hi ha el primer control de l’ascensió:
1er. Jo
Deixo la bici, i preparo la càmara pel testimoni en imatges...
2on. Miki Romminger.
3er Vador Contador.
4rt. Xavi Piepoli,
5e. Alex Vinokourov.
Un cop fetes les fotos del primer control, veig que Contador ha desaparegut. No ha parat i ha continuat cap el port especial del Mirador, en una escapada en solitari completament desesperada i amb més cor que cap, exprimint el poc orgull que li queda.
Comença la persecució i en uns minuts enllaço visualment. El seu ritme és lent i ple de patiment. El segueixo a roda uns instants per recuperar-me una mica, i llenço l’atac definitiu amb un “te pillé” que queda gravat a foc per sempre mes en l’anima del pobre Vador, que igual que al mestre Alfonso que també li van gravar un cop, de ben segur que voldrà venjar algun dia.
Aviat van arriban la resta de corredors, i esperem al grup de l’Alex. Comencen a sortir mandarines del Xavi’s camelbak.
Al mirador decidim que li donin pel cul a la Titan Maresme i ens anem a fer unes birres a casa meva. Fotos de rigor i cap a Masnou, on el Xavi Piepoli ens abandona.
Un cop a casa, i després d’unes quantes birres, l’ultima foto, on en Miki Romminger diu que ja està fins..... que li faci fotos.
En resum, ha estat una soritda molt divertida.
.JPG)
